divendres, 28 de novembre del 2008
QUIN MAL SON
Avui he anat a dormir amb malsons. En Donald s'habia tirat daltabaix de la nostra tarrasa, que es molt alta i fa molt de yuyu. M'he aixecat mig adormit amb en Negrito clapat al meu llit però en Donald... on es? Uf!! en Donald estava estirat al llit del meu papa. M'he adormit al llit del meu papa i sentia gggggrrrr!! jo cridaba papa!!! i el que estava roncant era en Donald.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No s'hi val!! Avui el pare m'ha dit: veus com no sóc jo que ronco?
Si si, l'Oskar també fa servir la Gaïa com excusa, però la realitat és que ronquen tot dos, jejeje!
Sort que quan t'has despertat has vist que només era un malson, Marc.
ufff ¡¡¡ que dolents que son els mals sons oi???, aqui, el gos que tenim de Okupa el Teddy, roncaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, pero es una cosa exagerada.
La Vivi ronca poquet, més aviat, diria que somnia amb perseguir gates i belluga les potes com si estigués corrent, es molt graciosa.
ahhh ¡¡¡ i perdona les faltes d'ortografia Marc, no se gaire d'escriure en català.
Quina falta?
Quina falta?
perdo he fet 2 comentaris
Publica un comentari a l'entrada